Antecedents i motivacions del projecte Nous Usos

Per centrar-nos en antecedents i motivacions que ens porten a dur a terme aquest projecte hem de tractar quatre punts importants que reflecteixen l’actualitat del Solsonès i analitzar quines són les conclusions que podem treure  després del procés participatiu del PAI. Ens hem adonat que la conjuntura econòmica és un reflex de la preocupació de les persones i entitats que col.laboren en aquest projecte.

L’economia a Solsona:
El Solsonès ha estat tradicionalment un territori basat en l’economia agraria, al qual la industrialització tardana del s.XX va fer arribar grans empreses als caps comarcals. La creixent terciarització de l’economia a nivell català també s’ha deixat notar de manera progressiva a la comarca, i el sector de la construcció ha gaudit d’una expansió en els últims anys que sembla ja finalitzada.

Bastant tancada en si mateixa, la comarca no ha patit en els últims anys uns índex d’atur gaire elevats; no obstant això, en un context actual més ampli de crisi econòmica, sembla que la situació empitjora i presenta un futur immediat amb importants complicacions.

L’economia als petits municipis rurals:
Tot i que l’economia comarcal del sector agrari cada cop té menys pes, les economies dels petits municipis rurals continuen essent fonamentalment agràries, amb 11 municipis amb més del 30% dels ocupats en el sector, 7 d’ells superen el 40%.
Segons dades de l’últim cens agrari, la majoria de les explotacions agràries generaven salaris inferiors a la renda de referència. És aquesta manca de rendibilitat econòmica la que ha empès als petits i mitjans propietaris a triar entre dues opcions: diversificar la seva renda (turisme rural majoritàriament) o bé abandonar l’explotació. La causa principal d’abandonament és l’inexistent relleu generacional.

La mobilitat per motius ocupacionals:
Pel que fa als desplaçaments per motius laborals, l’any 2001 gairebé tres quartes parts dels ocupats del Solsonès treballaven a la mateixa comarca. Si atenem al perfil professional d’aquells que s’han de desplaçar fora de la comarca per treballar, observem la llista de categories de tècnics i professionals científics i intel·lectuals, seguit de la de tècnics i professionals de suport.

Formació al Solsonès:
Els nivells d’instrucció del Solsonès són lleugerament inferiors als de la mitja catalana. Tot i que aquesta dades ja està canviant és ben cert que hi ha una manca de formació a la comarca. Actualment ja hi ha més persones formades i ja hi ha entitats a Solsona que treballen per oferir una sèrie de cursos a la població, tot i així s’hauria de poder estendre a la resta de la comarca per oferir noves oportunitats a tothom i així potenciar i dinamitzar la resta de territori.

Aquest marc econòmic i social ens deixa palès que el Solsonès necessita una reformulació a nivell d’ocupació. El territori necessita noves oportunitats de treball per poder fer front a aquestes mancances ja siguin a nivell econòmic, com a nivell generacional i social.

Tota aquesta realitat és sentida per les entitats i persones que assistirem a la trobada i que traslladarem també en el procés participatiu que ofereix el projecte ‘Implementació Participativa del PAI del Solsonès’, coordinat per l’Arada. Aquest projecte pretén iniciar el treball en les accions que es creuen més importants del Pla d’Acció Integral del Solsonès, resultant d’un altre procés participatiu. En aquest les entitats proposen aquelles accions que creuen més importants, les plasmarem en un punt posterior. Entre els resultats sorgí la possibilitat de  reutilitzar les escoles rurals amb altres finalitats. Potenciar-ho com a centre cultural i social del municipi, poder fer una biblioteca, una aula de formació de noves tecnologies obert a tothom, cursos específics per a empresaris agrícoles, aula polivalent,… etc.

Les entitats que formen part del grup de treball del projecte són el Telecentre del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya i l’Associació l’Arada. Ambdós tenen una llarga trajectòria en la dinamització de centres.