Informàtica lliure, sense llicències, col·laborativa. Programari lliure per a veïns, associacions i petites empreses

Programes informàtics de lliure accés , més segurs, lliures de virus, en constant millora, col·laboratius, més àgils i amb un alt rang de compatibilitat d’arxius entre programes.

Avui, al comprar un ordinador normalment ja ens el venen amb programes instal·lats amb una llicència d’ús que cada vegada expira abans (programes ofimàtics com el paquet Office -Word, Excel,…-, antivirus com McAfee, …). Tot programa que no tingui una llicència lliure ha de ser pertinentment pagat. En cas contrari els propietaris (Adobe, Microsoft…) poden reclamar-nos la llicència i multar-nos. No obstant, qui no té un Windows “pirata”, on el Photoshop, etc.

No és estrany que la crisi faci que aquestes grans empreses vegin en aquesta mancança una important oportunitat de fer diners investigant a empreses, usuaris particulars o entitats sobre la legalitat del seu programari informàtic i els hi carregui una sanció econòmica important.

El programari lliure és el programari que ha estat desenvolupat per experts i que aquests els posen a lliure circulació per a la seva descàrrega, còpia, millora i redistribució. La seva llicència no és de pagament.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l’adquirim per mitjà d’altres medis (CD-Rom, DVD, disquets…).

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

  • La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l’accés al codi font és un requisit.

En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

Avui trobem multitud de programari lliure que garanteix funcions molts similars a les de programes típics:

LibreOffice substitueix al paquet Office (Word, Excel, ..)

GIMP és homòleg al Photoshop

AVG és un antiviurs lliure

Mozilla substitueix al navegador Explorer

Thunerbird és un gestor de correus electrònics lliure…

… i així fins a infinits casos fins a pode substituir el Sistema Operatiu Windows per un de Lliure com és l’Ubuntu, que ens permet un funcionament molt més àgil, una càrrega de l’ordinador més ràpida, i una protecció absoluta enfront atacs informàtics.

La col·laboració ens permet també introduir millores que saltin les típiques barreres d’incompatibilitats entre arxius , programes, i dispositius de memòria ( CD, pendrives, disc durs…): La comptabilitat entre arxius de diferents programes és molt més alta , i també la capacitat de recuperar dades de discs durs que s’han espatllat i que el Windows no pot obrir.

Pel fet de ser tant àgil, és especialment idoni per a instal·lar en ordinadors vells que no poden assumir la instal·lació d’un Windows actual.

Com que el programari lliure es gestiona des de la col·laboració, i per tant hi intervenen moltes més persones en la revisió del seu funcionament, fa més difícil l’aprofitament d’errors amb caràcter malintencionat. Aquest treball comunitari també provoca que els errors siguin corregits amb molta més celeritat.

Per tal de difondre el programari lliure,l’ARADA, amb la col·laboració del Punt Òmnia de Solsona i el Casal La Fura de Solsona, organitza un taller formatiu els tres primers dissabte del mes de març eminentment pràctic on es podrà instal·lar l’Ubuntu en ordinadors personals, així com descarregar els programes més útils i practicar-ne el seu ús.

Els tallers ,de 9 hores de durada, es duran a terme per Joan Marc Riera, administrador de sistemes informàtics en entorns corporatius i centres d’investigació Certificacions de Red Hat i del Linux Professional Institute.

Informació sobre el taller

 

 

 

Origen:
Als volts del 1971, quan la informàtica encara no havia patit la seva gran expansió, les persones que feien ús d’ella, en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien el programari sense cap tipus de restriccions. Als anys 80’s la informàtica es comença a expandir i arribar a l’abast de veïns i petits empresaris. Els ordinadors més moderns ja presenten sistemes operatius privatius, de manera que ja no es permetia la seva millora lliure des d’universitat i empreses. En cas que algun usuari o programador trobés algun error a l’aplicació, l’únic que podia fer era donar-lo a conèixer a l’empresa desenvolupadora per tal que aquesta ho solucionés. Encara que el programador estigués capacitat per solucionar el problema i ho desitgés fer, sense demanar res a canvi, el contracte li impedia que millorés el programari.

El mateix Richard Stallman explica que per aquells anys, al laboratori on treballava, havien rebut una impressora donada per una empresa externa. El dispositiu, que era utilitzat en xarxa per tots els treballadors, semblava no funcionar a la perfecció, ja que cada cert temps el paper s’encallava. Per empitjorar les coses, no es generava cap avís que s’enviés per xarxa per informar als usuaris de la situació.

La pèrdua de temps era constant, ja que, a vegades, els treballadors enviaven per xarxa seus treballs a imprimir i quan anaven a buscar-hi els fulls trobaven la impressora embossada i una cua enorme de treballs pendents. Richard Stallman va decidir corregir el problema, i implementar l’enviament d’un avís per xarxa quan la impressora es bloquegés. Per dur a terme aquesta operació necessitava tenir accés al codi font dels controladors de la impressora. Va demanar a l’empresa propietària de la impressora, comentant que no volia res a canvi, si podia realitzar aquell canvi. L’empresa es va negar a lliurar-li el codi font, les claus per poder accedir al funcionament de l’impressora.

En aquest precís instant, Richard Stallman es va trobar en un compromís: havia de triar entre acceptar el nou programari privatiu signant acords de no revelació i acabar desenvolupant més programari privatiu amb llicències restrictives, que al seu torn haurien de ser més endavant acceptades pels seus propis companys o rebel·lar-se i trobar una altra forma de fer les coses.

Amb aquest antecedent, el 1984, Richard Stallman va començar a treballar en el projecte GNU, i un any més tard va fundar la Free Software Foundation (FSF). Stallman va introduir la definició de free software i el concepte de “copyleft”, que va desenvolupar per atorgar llibertat als usuaris i per a restringir les possibilitats d’apropiació del programari.

Avui trobem programari lliure en moltes aplicacions. De fet és present en gairebé tots els qui tenim telèfon mòbil, doncs el sistema Android és de codi obert.